Museus i Twitter. Quin ús fan de Twitter els museus, les col·leccions i altres institucions culturals?

Descarregueu-vos el document

L’entitat que millor resultat obté en l’ús de Twitter és el Museu de les Arts Decoratives (@dhub_bcn). La més activa és el Centre d'Art Terres de l'Ebre (@eufonic_fest). La més influent és el Museu d'Idees i Invents de Barcelona (@mibamuseum). La més ben considerada com a font d’informació és el Museu Picasso (@museupicasso). La que més interactua és el Museu de Lleida: Diocesà i Comarcal (@museudelleida).

Com utilitzen Twitter les institucions culturals? En fan un ús que s’adiu amb els principis d’interacció i bidireccionalitat en els quals es fonamenta la cultura 2.0? o contràriament només s’utilitza com un plafó de suro on s’hi poden penjar els cartells de les pròpies activitats?

Certament respondre bé a aquestes preguntes resulta difícil perquè implicaria una anàlisi ben acurada de quins són els continguts que cada tweet conté. De totes maneres, ens podem aproximar a l’ús que se’n fa utilitzant diverses mètriques.

Per poder fer aquesta aproximació a l’ús de Twitter que ara presentem es van prendre com a mostra els 85 museus i col·leccions que hi tenen usuari. Podeu seguir-les a través d’aquesta llista de Twitter. Per poder disposar de dades numèriques de cadascuna d’aquestes entitats es va utilitzar l’apliació Twitonomy. Entre els dies 6 i 7 de desembre de 2012 es van obtenir dades que informaven de la data d’ingrès a Twitter, el nombre de tweets emesos, nombre de followers i following de cada usuari, entre altres.

De totes aquestes dades obtingudes s’ha parat especial atenció a 11 paràmetres que proporcionen informació sobre quatre àmbits:

·         L’activitat de l’usuari

1.       Mitjana de tweets per dia

·         La influència de l’usuari

2.       Ràtio followers/following

3.       Llistes x cada 1000 seguidors

4.       Llistes

·         L’usuari com a font d’informació

5.       Links per tweet

6.       Tweets retweetejats

7.       Retweets dels tweets

8.       Hashtags

·         La capacitat d’interacció de l’usuari

9.       Mencions d'usuari per tweet

10.   Retweets fets per l'usuari

11.   Respostes

Totes les institucions han estat valorades en tots els paràmetres. Per cadascun d’aquests paràmetres s’ha obtingut una classificació. En cadascuna de les 11 classificacions, cada institució ha obtingut una posició, entre 1 i 85, en funció del seu resultat en aquell paràmetre. Per obtenir els resultats finals s’ha efectuat una mitjana de les posicions obtingudes en cada àmbit. El resultat total és una mitjana de les onze posicions. Els resultats per cada àmbit són una mitjana de les posicions obtingudes en els paràmetres de cada àmbit.

Segmentació del conjunt

Si ens fixem el la data d’alta i en el temps transcorregut entre aquesta alta i el dia que es va fer el primer tweet, no es veu una relació evident amb l’activitat d’usuari (mitjana de tweets per dia). Per tant, el comportament de les 85 entitats estudiades és massa divers com per només observar-les conjuntament. Així doncs, s’ha plantejat una segmentació, perquè cadascuna d’elles pugui ser observada entre altres que siguin semblants. El conjunt d’entitats en funció del nombre de tweets emesos d’aquesta manera les diferents entitats es troben agrupades amb d’altres que han generat un volum d’emissions semblant.

SEGMENTS mínim-màxim de tweets emesos
1500<
1000-1499
500-999
200-499
100-199
50-99
<50

Resultats

Les cinc entitats que millors resultats obtenen de mitjana en les diferents mètriques analitzades són les següents:
1. Museu de les Arts Decoratives (@dhub_bcn)
2. Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) (@MNAC_museu)
3. Museu Picasso (@museupicasso)
4. Museu d'Art Contemporani de Barcelona (MACBA) (@MACBA_Barcelona)
5. Museu de Ciències Naturals de Barcelona (MCNB) (@museuciencies)

Per segments:

Segment 1500<

1. Museu de les Arts Decoratives (@dhub_bcn)

Segment 1000-1499
6. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (MNACTEC) (@mNACTEC)

Segment 500-999
7. Museu Marítim de Barcelona (@MuseuMaritim)  

Segment 200-499
12. Museu del Ferrocarril de Catalunya (@mferrocarrilcat)
 

Segment 100-199
21. Museu del Suro de Palafrugell (@elMuseudelSuro) 

Segment 50-99
37. Museu de la Pesca (@MuseudelaPesca)  

Segment <50
44. Museu de Tortosa (@MuseudeTortosa)

Les cinc entitats més actives són:
1. Centre d'Art Terres de l'Ebre (@eufonic_fest) 
2 .Museu d'Art Contemporani de Barcelona (MACBA) (@MACBA_Barcelona) 
3. Museu de la Música (@lauditori) 
4. CosmoCaixa Barcelona. Museu de la Ciència de la Fundació "La Caixa" (@FundaciolaCaixa) 
5. Museu de les Arts Decoratives (@dhub_bcn)  

Les cinc institucions més influents són:
1. Museu d'Idees i Invents de Barcelona (@mibamuseum) 
2. Museu Etnològic de Barcelona (@museuetnologic) 
3. Museu de Ciències Naturals de Barcelona (MCNB) (@museuciencies) 
4. Museu de les Arts Decoratives (@dhub_bcn) 
5. Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) (@MNAC_museu)   

Les cinc entitats que millor font d’informació són per als altres usuaris són:
1. Museu Picasso (@museupicasso) 
2. Museu de les Arts Decoratives (@dhub_bcn) 
3. Museu de la Pesca (@MuseudelaPesca) 
4. Museu del Ferrocarril de Catalunya (@mferrocarrilcat) 
5. Museu del Suro de Palafrugell (@elMuseudelSuro)  

Les cinc entitats que més interactuen són:
1. Museu de Lleida: Diocesà i Comarcal (@museudelleida) 
2. Centre d'Art de Tarragona (@CA_Tarragona) 
3. Museu Europeu d'Art Modern (@MuseuMEAM) 
4. Fundació Joan Miró (@fundaciomiro) 
5. Fundació Gòdia (@ffgodia)  

 

Una exposició sobre la història del Port de Salau

El Château de Seix (Ariège) acull, des del 28 de desembre de 2012 i fins el 12 de maig de 2013, una exposició que explica la història del Port de Salau, un indret geogràfic clau per entendre els contactes transfronterers entre el Pallars i el Coserans, entre Catalunya i Occitània. S’hi descriuen les relacions ramaderes, comercials, humanes, l’organització del territori orientada a la gestió d’aquestes relacions, en definitiva la història compartida de dos vessants als quals no els separa la muntanya sinó que els uneix. El trànsit de gent i mercaderies pel Port de Salau, així com també per d’altres ports com el de Marterat o el d’Aulà, va fer que a les confluències de camins s’hi posessin peatges, es construïssin fortificacions, es fundessin hospitals i hi creixessin poblacions. L’exposició pretén donar a conèixer la història de totes aquestes relacions així com el patrimoni que va construir-se a redós dels lligams transfronterers.

Des de l’època romana, l’organització territorial de la zona del Coserans evidenciava una voluntat de control sobre els passos pirinencs. Aquest fou el motiu pel qual es van fundar les poblacions de Sent Gironç i de Sent Lliser la qual conserva unes importants restes de la seua muralla romana construïda a principis del segle V.
A les darreries del segle XII, els monjos hospitalers es van establir a Salau, al peu del port, on atengueren peregrins i viatgers. 
Una carta de 1292 ordenava la presència d’un frare hospitaler a la petita església de Sant Joan. L’edifici havia desaparegut però la toponímia en mantenia la seua traça en l’indret anomenat el planell dera Gleiseto, per sota de la cabana d’Empoll, al vessant occità. Unes excavacions arqueològiques portades a terme dins el marc de la recerca d’aquesta exposició han permès localitzar-la.

Els intercanvis comercials que es portaren a terme al llarg del segle XIX, permeten documentar el pas, pel Port de Salau, de milers de persones i centenars de tones de mercaderies per any. Aquests intercanvis (tant els legals com els il·legals) entre les dues bandes feien que a les fires i mercats de Sèish s’hi poguessin trobar productes provinents de Catalunya com la sal, l’oli d’oliva i la llana. Al seu torn, els catalans hi adquirien animals per al treball agrícola, bestiar per a la ramaderia, cereals o vi del Llenguadoc. A banda dels intercanvis comercials al segle XIX també hi hagué uns fluxos laborals molt importants entre ambdós vessants pirinencs. La pressió demogràfica a la zona de l’Alt Salat va fer que molts dels seus habitants es desplacessin per tal de treballar com a temporers agrícoles al Pallars en el moment que calia mà d’obra per poder dallar els prats. Pels volts de 1850 foren uns 10.000 els dallaires occitans que passaren el Port de Salau per anar a fer de temporers al Pallars. La migració temporal va diversificar-se i va propiciar l’aparició de nous oficis com els colporteurs (venedors ambulants) i els orsalhers (ensinistradors d’óssos).

 
El trànsit de mercaderies entre el Coserans i el Pallars van fer necessària l’existència de control duaner. A Salau hi havia duana, però també n’hi havia a Alós d’Isil. La duana de Salau va registrar el pas de 160 tones de mercaderies el 1859 i el 1880 el pas de prop de 30.000 persones.

I entre els viatges amunt i avall de tanta gent, a principis del segle XX ens trobem amb l’anècdota del pas d’Albert de Mònaco que consta que va estar a Salau el 6 d’agost de 1916, abans de passar cap al Pallars. Aquí va allotjar-se a casa Ignàsia d’Isil i durant la seua estada a la zona va visitar l’estany d’Airoto.

La indústria paperera que durant dos segles havia funcionat a la vall del riu Salat, al segle XIX es va trobar amb una manca de matèria primera, segurament provocada per la sobreexplotació de la forest local. El 1874 l’empresa Caujolle de Cadarcet assaja una solució que li hauria permès portar fusta del bosc de Bonabé. Per aquest motiu s’obre una pista que havia de permetre la connexió entre els dos vessants pirinencs però les obres s’aturaren a Empoll. El 1903 fou l’empresa Matussière-Forest la que va iniciar les obres que permetrien finalment posar en funcionament la iniciativa d’explotar el bosc de Bonabé i traslladar la fusta a través del port de Salau. En aquest cas es construïren unes grans infraestructures que permeteren, no sense força entrebancs, portar la fusta per cable fins al vessant occità. La iniciativa va finalitzar el 1921.

La Guerra Civil Espanyola va comportar l’any 1938 un èxode cap a França de més de 2.000 refugiats que travessaren els ports pallaresos (Salau, Bouet, Marterat). Només entre el 2 i el 15 d’abril passaren més de 700 persones, prop de 500 ho feren pel Port de Salau. Molta d’aquesta gent va ser acollida als departaments francesos de l’Aveyron i el Puy-de-Dôme, principalment a les seues capitals, Rodez i Clermont-Ferrand.

Amb la Segona Guerra Mundial, milers de persones fugiren de la guerra europea passant els Pirineus en direcció a Espanya. Molts pogueren arribar fins aquí gràcies a la feina de les xarxes d’informació i evasió aliades. A la zona del Pallars Sobirà i el Coserans s’hi van bastir dues xarxes d’informació en les quals el component local fou fonamental a l’hora de poder-se implantar sobre el territori i obrir camí a les comunicacions entre l’Europa ocupada pel nazisme i Londres i els Estats Units. D’una banda la xarxa Wi-Wi, organitzada per l’OSS americà i de l’altra la xarxa belga de Jean. En aquest cas, el coneixement del territori dels membres de les dues xarxes va permetre evitar un port de Salau extremadament vigilat pels alemanys. Tant la Wi-wi com la de Jean utilitzaren el pas dels Vinyals (situat entre el port d’Aulà i el de Salau), per tal de poder realitzar el seu trànsit transfronterer.

 
L’exposició ha estat possible gràcies a les recerques fetes per diversos professionals d’ambdues bandes (Coserans i Pallars) i gràcies a l’impuls de la xarxa PATRIM de la qual en formen part el Château de Seix i l’Ecomuseu de les valls d’Àneu, entre altres equipaments.

Recull de premsa

Una estratègia de gestió cultural on-line

 Descarregueu-vos la guia

Sembla ben evident que avui en dia ningú no pot dubtar de la importància que té Internet per a la comunicació entre les persones. Les TIC i les xarxes socials han permès desenvolupar una nova manera de relacionar-nos i d’informar-nos, tot i així les continuïtats entre el món off-line i el món on-line són evidents... o si més no ho haurien de ser.
 
Més enllà de la dimensió individual, les empreses, les associacions, les institucions, les escoles... i/o les entitats culturals també són presents a la xarxa, de vegades però, més per un impuls gregari que no pas per haver-se convençut de la necessitat després d’una bona reflexió que respongui per què i com cal ser-hi.

La presència a la xarxa cal que sigui planificada o si més no pensada i raonada. El fet que s’hagi creat una nova manera de comunicació no vol dir que el món on-line sigui quelcom a banda del món off-line. La comunicació a través d’Internet i les xarxes socials és nova perquè l’accés a la informació és ràpid i immediat però sobretot perquè tothom pot convertir-se en emissor alhora que és receptor de la informació. Bidireccionalitat i feedback són les claus de volta del canvi. Però el canvi no implica una fractura entre el món off-line i el món on-line, la presència a la xarxa de les entitats culturals ha de reflectir com són a la “vida real”.

És important analitzar com és la nostra entitat cultural per poder pensar en l’estratègia que cal seguir a la xarxa. Hi ha moltes xarxes i eines que ens poden fer servei però potser no cal que les utilitzem totes. Fer una bona tria ens pot ser més útil que tenir presència a tot arreu i la tria cal fer-la en funció de les necessitats i del capital humà. Un exemple: conèixer d’entrada quines són les necessitats reals i quines persones poden gestionar allò que serà la nostra comunitat on-line pot ajudar-nos a triar entre fer front a una estratègia en solitari a la xarxa o bé desenvolupar-ne una de col•lectiva.

A continuació us presentem una guia que pot servir d’ajuda a l’hora de planificar l’estratègia i la presència a la xarxa. En ella es presenten més d’una vintena de xarxes socials i eines 2.0, no pas per utilitzar-les totes sinó per poder fer una tria en funció de les necessitats.

Aquestes xarxes i eines es troben agrupades en diversos àmbits que han de permetre cobrir un gran ventall de possibilitats que Internet posa al nostre abast:

• Ens organitzem
• Ens informem
• Ens mostrem
• Ens geolocalitzem
• Ens difonem
• Ens relacionem
• Ens monitoritzem
• Ens analitzem

Per a cadascuna de les xarxes i eines es dóna una breu explicació de què és i per a què serveix, si cal incorporar imatge corporativa (avatar) al perfil, quins continguts s’hi poden mostrar, com hi cal actuar, com s’hi pot interactuar i com es pot valorar la reputació on-line de l’entitat i les estadístiques de visitants (monitorització i anàlisi), entre altres qüestions. La guia es va elaborar fa uns mesos per tant hi ha hagut canvis a la xarxa, per exemple Google Docs ara és Google Drive, però aquest canvis no afecten la seua funcionalitat.

Us podeu descarregar la guia seguint aquest enllaç.

Esperem que us faci servei.