divendres, 14 de juny del 2013

Exposició del Centre Excursionista de Catalunya a Esterri d’Àneu


Del 3 de juny al 14 de juliol del 2013, a la Quadra de Carma de l’Ecomuseu de les valls d’Àneu, es pot veure l’exposició ‘El CEC. De la Segona República al franquisme. Esplendor, lluita i supervivència’.

La mostra es centra en el període comprès entre el 1931 i el 1955, durant el qual el Centre Excursionista de Catalunya visqué moments de tota mena, com a conseqüència de les diferents situacions socials, polítiques i bèl·liques esdevingudes durant aquells anys.

De 1931 a 1936*
Els primers anys de la dècada dels 30 del segle XX foren d’esplendor per a l’excursionisme, l’alpinisme, l’esquí de muntanya i també per al CEC que es consolidà com a entitat no només a Catalunya, sinó també a nivell internacional. Dins de l’àmbit català, val a dir que molts dels seus socis s’esmerçaren en l’elaboració de monografies comarcals. Aquest interès per la geografia i també per la història es fonamentava, d’una banda, en els objectius fundacionals del Centre, creat el 1876, de “recórrer el país” “amb el fi d'investigar tot quant mereixi la preferent atenció sota els conceptes científic, literari i artístic, en la nostra benvolguda terra”. De l’altra, l’interès fou promogut per Pau Vila i Dinarès, que fou president de l’entitat i l’autor de la divisió comarcal de Catalunya.

Amb l’inici de la Guerra Civil, les activitats del CEC es veuen alentides tot i que l’entitat continua funcionant amb certa normalitat. El Butlletí es continuarà editant fins al juny de 1938.


El Batalló de Muntanya Pirinenc**
A finals de 1936, alguns socis del CEC entraren a formar part del Regiment Pirinenc número 1, l’única unitat militar creada per la Generalitat. Aquesta unitat es va anar reestructurant fins a formar el Batalló de Muntanya Pirinenc.

L’abril de 1938, el Batalló Pirinenc va ser present en l’evacuació de la població civil de la Bossa de Bielsa, netejant el camí cap al port. En alguns indrets adequaren el camí fent escalons que permetessin el pas dels civils i van col·locar cordes, a mode de baranes, en els punts més dificultosos.

A finals de maig d’aquell any, el Batalló arribava a les Pedres d’Auló d’on en fou rellevat a mitjans de juny de 1938, sense haver entrat en combat, i enviat a la Vallferrera. Primer van situar-se a Ainet de Besan i a finals d’agost van rebre l’odre de traslladar-se a Àreu, on van fer tasques de condicionament del camí que, passant pel coll de Tudela, anava fins a Tavascan. Per tal de disposar de provisions per a l’hivern, els soldats del Batalló, anaven a Alins des d’on transportaven, fins a Àreu, aliments i armament que altres unitats militars havien portat amb animals des de la Seu d’Urgell.

El gener de 1939, el Batalló va rebre l’ordre de preparar la retirada cap a França de totes les unitats republicanes presents a la Vall Ferrera, així com dels civils que decidissin marxar. Prenent com a base el refugi de la Vallferrera, van preparar el camí fins el port de Boet, fent escales amb la neu que, un cop gelades, es convertiren en una estructura sòlida que facilitava l’ascens. La unitat encarregada de dur a terme aquesta tasca fou dissolta un cop van acabar la feina.

El 12 de febrer de 1939 les darreres unitats del Batalló acantonades a Campirme, la vall de Cardós i la vall Ferrera, emprengueren la retirada. Marxant des d’Àreu arribaren a Tavascan i passaren a França pel Port de Colatx.


El CEC després de la Guerra Civil*
Tot i que l’activitat excursionista del Centre es reprengué el 1939, el control que les autoritats franquistes exerciren sobre l’ampli territori que anomenaren zona fronterera, dificultà els desplaçaments a la muntanya. L’obligatorietat de transitar per aquesta zona amb un salconduit no va desaparèixer fins l’any 1955.

També hi va haver moments en els quals fou més difícil fer desplaçaments a la muntanya. El tancament de la frontera entre Espanya i França entre els anys 1946 i 1948 i l’Operación Reconquista l’octubre de 1944 en són dos exemples.

L’activitat cultural del CEC es va anar recuperant més lentament. L’any 1941 tornà a funcionar el Grup Coral de la Secció de Muntanya i el 1946 els concursos literaris tant en català com en castellà. El 1957 es feu el primer curs de llengua catalana, que fou impartit per Max Cahner.


* Informació extreta de l’exposició El CEC. De la Segona República al franquisme. Esplendor, lluita i supervivència
** Informació extreta del fulletó del projecte Alins, terra de frontera (Memorial Democràtic. Documentació i textos: Noemí Riudor, Coordinació: mOntanyanes)