Del 3 de juny al 14 de juliol del 2013, a la Quadra de Carma de l’Ecomuseu de les valls d’Àneu, es pot veure l’exposició ‘El CEC. De la Segona República al franquisme. Esplendor, lluita i supervivència’.
La mostra es centra en el període comprès entre el 1931 i el 1955, durant el qual el Centre Excursionista de Catalunya visqué moments de tota mena, com a conseqüència de les diferents situacions socials, polítiques i bèl·liques esdevingudes durant aquells anys.
De 1931 a 1936*
Els primers anys de la dècada
dels 30 del segle XX foren d’esplendor per a l’excursionisme, l’alpinisme, l’esquí
de muntanya i també per al CEC que es consolidà com a entitat no només a
Catalunya, sinó també a nivell internacional. Dins de l’àmbit català, val a dir
que molts dels seus socis s’esmerçaren en l’elaboració de monografies comarcals.
Aquest interès per la geografia i també per la història es fonamentava, d’una
banda, en els objectius fundacionals del Centre, creat el 1876, de “recórrer el país” “amb
el fi d'investigar tot quant mereixi la preferent atenció sota els conceptes
científic, literari i artístic, en la nostra benvolguda terra”. De
l’altra, l’interès fou promogut per Pau Vila i Dinarès, que fou president
de l’entitat i l’autor de la divisió comarcal de Catalunya.
Amb l’inici de la Guerra Civil,
les activitats del CEC es veuen alentides tot i que l’entitat continua
funcionant amb certa normalitat. El Butlletí es continuarà editant fins al juny
de 1938.
El Batalló de Muntanya Pirinenc**
A finals de 1936, alguns socis
del CEC entraren a formar part del Regiment
Pirinenc número 1, l’única unitat militar creada per la Generalitat. Aquesta
unitat es va anar reestructurant fins a formar el Batalló de Muntanya Pirinenc.
L’abril de 1938, el Batalló Pirinenc va
ser present en l’evacuació de la població civil de la Bossa de Bielsa, netejant
el camí cap al port. En alguns indrets adequaren el camí fent escalons que
permetessin el pas dels civils i van col·locar cordes, a mode de baranes, en
els punts més dificultosos.
A finals de maig d’aquell any, el
Batalló arribava a les Pedres d’Auló d’on en fou rellevat a mitjans de juny de
1938, sense haver entrat en combat, i enviat a la Vallferrera. Primer van
situar-se a Ainet de Besan i a finals d’agost van rebre l’odre de traslladar-se
a Àreu, on van fer tasques de condicionament del camí que, passant pel coll de
Tudela, anava fins a Tavascan. Per tal de disposar de provisions per a
l’hivern, els soldats del Batalló, anaven a Alins des d’on transportaven, fins
a Àreu, aliments i armament que altres unitats militars havien portat amb
animals des de la Seu d’Urgell.
El gener de 1939, el Batalló va rebre
l’ordre de preparar la retirada cap a França de totes les unitats republicanes
presents a la Vall Ferrera, així com dels civils que decidissin marxar. Prenent
com a base el refugi de la Vallferrera, van preparar el camí fins el port de
Boet, fent escales amb la neu que, un cop gelades, es convertiren en una
estructura sòlida que facilitava l’ascens. La unitat encarregada de dur a terme
aquesta tasca fou dissolta un cop van acabar la feina.
El 12 de febrer de 1939 les darreres
unitats del Batalló acantonades a
Campirme, la vall de Cardós i la vall Ferrera, emprengueren la retirada. Marxant des d’Àreu arribaren a
Tavascan i passaren a França pel Port de Colatx.
El CEC després de la Guerra Civil*
Tot i que l’activitat
excursionista del Centre es reprengué el 1939, el control que les autoritats
franquistes exerciren sobre l’ampli territori que anomenaren zona fronterera,
dificultà els desplaçaments a la muntanya. L’obligatorietat de transitar per
aquesta zona amb un salconduit no va desaparèixer fins l’any 1955.
També hi va haver moments en els
quals fou més difícil fer desplaçaments a la muntanya. El tancament de la
frontera entre Espanya i França entre els anys 1946 i 1948 i l’Operación
Reconquista l’octubre de 1944 en són dos exemples.
L’activitat cultural del CEC es
va anar recuperant més lentament. L’any 1941 tornà a funcionar el Grup Coral de
la Secció de Muntanya i el 1946 els concursos literaris tant en català com en
castellà. El 1957 es feu el primer curs de llengua catalana, que fou impartit
per Max Cahner.
* Informació extreta de l’exposició
El CEC. De la Segona República al franquisme. Esplendor, lluita i supervivència
** Informació extreta del fulletó
del projecte Alins, terra de frontera (Memorial
Democràtic. Documentació i textos: Noemí Riudor, Coordinació: mOntanyanes)
