Més de 500 museus, col·leccions i equipaments culturals han estat analitzats pel que fa a la seua presència a la xarxa.
El llistat d’entitats estudiades ha estat
elaborat mitjançant els cercadors de museus i col·leccions que són accessibles
des de la pàgina de PatrimoniGencat.
També hi han estat inclosos els equipaments patrimonials que, sense ser museus
ni col·leccions, pertanyen a la Xarxa de Museus i Equipaments Patrimonials de
l’Alt Pirineu i Aran, així com altres equipaments que
apareixen a les Bases del
Nou Pla de Museus de Catalunya.
L’estudi vol ser una primera aproximació al
“comportament digital” de les entitats culturals i com aquest comportament es
percep des del punt de vista de l’usuari digital.
Les dades recollides aporten un primer valor
quantitatiu (amb un màxim possible de 30 punts) en el qual es sumen ítems
diversos com són la possibilitat de contacte electrònic amb l’entitat i la
valoració de la seua pàgina web en funció de l’autoria/propietat, la informació
disponible, l’existència de domini propi, els idiomes, la possibilitat de
sindicació o la llicència Creative Commons. En aquest valor quantitatiu també
s’hi afegeix la disponibilitat (o no) de 15 d’elements 2.0: bloc, Facebook, Twitter, Google+, Flikr, Picasa,
Pinterest, Instagram, Vimeo, Youtube, Delicious, Issuu, Foursquare, Google
Places i les apps per a dispositius mòbils.
S’ha elaborat també un índex qualitatiu (amb
un màxim possible de 3 punts) que analitza el comportament de les entitats a
les dues xarxes socials més utilitzades: Facebook i Twitter. Aquest índex
reflecteix la periodicitat de la publicació en aquests dos mitjans i valora la
tendència segons sigui esporàdica, mensual o setmanal.
Finalment, es valora també el percentatge
d’integració de l’univers 2.0 a la web. Aquest valor s’obté comparant el
recompte d’elements 2.0 (d’entre els
15 analitzats, a més de la sindicació de la web) on l’entitat és present, amb
el total d’aquests elements accessibles des de la web.
Rànquing
quantitatiu
El primer lloc del rànquing l’ocupa la Fundació Josep Pla
de Palafrugell (Baix Empordà, Girona) que obté un 22 en l’índex quantitatiu, un
3 de periodicitat en la publicació i un 75% pel que fa a la integració de
l’univers 2.0 a la web.
Pel que fa a les entitats de les terres de
Lleida, la millor valorada en l’índex quantitatiu és el Centre d’Art la Panera de
Lleida (Segrià) que obté un 18. La segueixen el Museu de la Moto Mario Soler de
Bassella (Alt Urgell)
i el Museu d’Art Jaume Morera de Lleida
(Segrià), aquest darrer amb un 89% d’integració de l’univers 2.0 a la web.
Percentatge
d’integració de l’univers 2.0 a la web
El Museu d'Història de
Catalunya (MHC) és una
de les 13 entitats que obté un 100% d’integració, en aquest dels seus 5
elements 2.0. Cal destacar el 89% d’integració obtingut pel Museu d’Art Jaume Morera, amb un total de 9 elements 2.0 valorats. La Fundació Josep Pla obté un 75% d’integració dels seus 12 elements, el Museu de Ciències
Naturals de Barcelona (MCNB) un
73% d’11 i el Museu de la Vida Rural de l'Espluga
de Francolí (Conca de Barberà, Tarragona) obté un 70% de 10.
