Twitter ve a ser un indret on qualsevol usuari pot dir-hi la seua i veure què diuen els altres. Està clar doncs que hi circula un ingent volum d’informació útil i, de vegades, no tant útil que resulta difícil de gestionar. És per aquest motiu que a les piulades hi acostumem a incorporar hashtags, les etiquetes amb coixinet que ens permeten fer un primer intent de classificació de la informació que emetem.
Però de hashtags també se n’utilitzen moltes i resulta difícil estar al cas de totes les que ens poden cridar l’atenció. Si ens interessa el món dels museus, dels arxius, de les biblioteques o de la cultura en general, potser d’entrada intentarem seguir les etiquetes #museus, #arxius, #biblioteques i #cultura però en algun dels casos potser no són les millors per trobar la informació que busquem perquè algunes estan força saturades. A més, aquestes no són les úniques etiquetes que aquest tipus d’institucions fan servir.
Arribat aquest punt vam decidir investigar quines eren les hashtags més utilitzades pels arxius, les biblioteques i els museus catalans.
Elecció de la mostra
Es va decidir escollir una mostra d’usuaris en
base a dos criteris: territorial i sectorial. Es va buscar que hi hagués el
màxim d’equilibri possible entre les quatre províncies catalanes i entre els
tres sectors. També es va intentar que hi fossin presents usuaris de grans
institucions però també de petites així com usuaris que representessin xarxes i col·lectius i
usuaris de departaments del govern. El resultat fou aquesta selecció de 27
usuaris:
USUARI TWITTER
|
SECTOR
|
COMARCA
|
PROVÍNCIA
|
@ArxiudeTerrassa
|
Arxius
|
Vallès
Occidental
|
Barcelona
|
@ARXIUPORT_TGNA
|
Arxius
|
Tarragonès
|
Tarragona
|
@AHGirona
|
Arxius
|
Gironès
|
Girona
|
@arxiuhistoric
|
Arxius
|
Tarragonès
|
Tarragona
|
@arxiu_gi
|
Arxius
|
Gironès
|
Girona
|
@AAC_GD
|
Arxius
|
Barcelonès
|
Barcelona
|
@BiblioTremp
|
Biblioteques
|
Pallars
Jussà
|
Lleida
|
@BusGuilleries
|
Biblioteques
|
Osona
|
Barcelona
|
@BiblioBlanes
|
Biblioteques
|
La
Selva
|
Girona
|
@BiblioLloret
|
Biblioteques
|
La
Selva
|
Girona
|
@BibUlldecona
|
Biblioteques
|
Montsià
|
Tarragona
|
@BiblioGuissona
|
Biblioteques
|
Segarra
|
Lleida
|
@BiblioCatalunya
|
Biblioteques
|
Barcelonès
|
Barcelona
|
@cultura_cat
|
Govern
|
||
@patrimonigencat
|
Govern
|
||
@BATALLAEBRE
|
Museus
|
Terra
Alta
|
Tarragona
|
@FJosepPla
|
Museus
|
Baix
Empordà
|
Girona
|
@arxiverslleida
|
Arxius
|
Segrià
|
Lleida
|
@MuseuDeGuissona
|
Museus
|
Segarra
|
Lleida
|
@mNACTEC
|
Museus
|
Vallès
Occidental
|
Barcelona
|
@MNAC_museu
|
Museus
|
Barcelonès
|
Barcelona
|
@museuterresebre
|
Museus
|
Montsià
|
Tarragona
|
@liniapirineus
|
Museus
|
Cerdanya
|
Lleida
|
@SAFmbc
|
Arxius
|
Bages
|
Barcelona
|
@bibliotequescat
|
Govern
|
||
@biblioteques_gi
|
Biblioteques
|
Gironès
|
Girona
|
@MuseusPirineu
|
Museus
|
Pallars
Sobirà
|
Lleida
|
Recollida de dades
La recollida de dades es va fer el 09/03/2013
utilitzant Twitonomy. De cada usuari es
van anotar les 10 hashtags més
utilitzades. El resultat fou un total de 180 hashtags recollides, un número força elevat.
Tipus de hashtags
Després d’observar com aquetes etiquetes eren
utilitzades i de definir-les es va elaborar una classificació en la qual ens hi
apareixien 21 tipus de hashtags
diferents.
Acció de
dinamització: Dinamització a Twitter
Agenda: Agenda d'activitats culturals, turístiques, etc que es
realitzen en un territori concret
Commemoracions:
Diades internacionals i commemoracions de naixement o
mort de personatges, commemoracions d'esdeveniments, etc
Conferències: Seguiment de conferències, jornades, rodes de premsa
Difusió
d'activitats i iniciatives: Activitats i iniciatives
pròpies o vinculades directament amb el món dels museus, els arxius o les
biblioteques. S’exclouen les exposicions
Efemèrides: Relació d’esdeveniments ocorreguts en diferents moments
històrics en una data concreta
Esdeveniments:
No organitzats pels usuaris i no relatius als museus,
als arxius o a les biblioteques
Etiqueta
homònima d'usuari: Acostumen a ser utilitzades per
aportar informacions relatives a un usuari concret sense haver de fer mencions
Etiquetes
comuns: Etiquetes d'ús comú a Twitter
Exposicions: Exposicions de producció pròpia o acollides
Festes i
celebracions: Festes locals o d'àmbit català
Geogràfica: Relatives a poblacions, comarques, subcomarques, barris i
altres topònims
Indrets sense
usuari a Twitter: Utilitzades sovint pels usuaris que
representen xarxes o col·lectius
No
classificable: Els pocs tweets recuperats dificulten
la classificació o bé en aquest context tan específic de museus, arxius i
biblioteques resulten difícils de classificar
Personatges: Personatges rellevants
Programa
televisiu: Etiquetes relacionades amb programes
televisius
Publicacions: Llibres o revistes periòdiques
Recomanacions:
Recomanacions de viatges, vacances, caps de setmana
Recull
informatiu: d'un tema d'actualitat
Temàtica: Recuperen informació sobre un tema ampli per exemple
ciència, història, música, etc
El percentatge d’ús de cada tipus queda reflectit en aquest gràfic:
Precisió de la informació que es recupera amb les hashtags
A més de la classificació, també es van
valorar les diferents hashtags en
funció de si la informació que amb elles es recuperava era precisa. S’han
establert tres nivells de precisió (molt, mitjanament i poc) relacionats
estretament amb l’ús que els usuaris analitzats han donat a les hashtags.
Han estat considerades molt precises aquelles
etiquetes que recuperen informació que s’escau ben bé a la seua definició.
Mitjanament precises les que recuperen, a més de la definida, informació
d’altres contextos. Poc precises les que recuperen informacions molt
barrejades.
Els percentatges dels nivells de precisió es poden veure en aquest gràfic.
Conclusions
Després de la descripció i anàlisi de 180 hashtags utilitzades per una mostra de
27 arxius, biblioteques i museus catalans, les etiquetes han pogut ser
classificades en 21 tipologies. Les tipologies més utilitzades per la mostra
d’usuaris de Twitter són:
·
Conferències
·
Geogràfiques
·
Temàtiques
·
Difusió d’activitats
Aquestes quatre categories representen el 51% del total
d’etiquetes valorades.
Un dels usos principals que es donen a les hashtags és el de la retransmissió de
conferències, una pràctica que afavoreix la difusió de continguts a la xarxa.
Les etiquetes geogràfiques dirigeixen els continguts que
es piulen cap a un territori concret, que acostuma a coincidir amb el lloc on
es troba l’usuari.
L’ús d’etiquetes temàtiques evidencia un intent de
classificació de la informació que s’envia a Twitter. L’eficàcia de la
classificació dependrà de si aquestes etiquetes recuperen informació molt o poc
precisa.
S’evidencia un ús majoritari de Twitter com un mitjà per
fer difusió de les pròpies activitats. Malgrat això, també hi ha lloc per a la
interacció amb d’altres usuaris amb l’ús d’etiquetes del tipus commemoracions,
accions de dinamització o sectorials.
Malauradament no s’observa una dinàmica de curació de
continguts en els tipus de hashtags
utilitzats.
Pel que fa a la precisió de la informació que es recupera
amb les hashtags, val a dir que el
50% de les etiquetes utilitzades han estat considerades com molt precises. Les
etiquetes més precises acostumen a ser frases curtes, sintagmes nominals o
paraules l’èxit de les quals rau en la seva singularitat que fa difícil que la
mateixa combinació s’utilitzi en altres contextos.
La utilització d’acrònims com a hashtag és habitual però molt sovint podem trobar un mateix acrònim
per diverses iniciatives que poc tenen a veure. Això fa que la hashtag recuperi informació molt
barrejada. Una cosa semblant passa amb les etiquetes fetes amb paraules que
engloben temàtiques molt àmplies i que a més coincideixen amb els noms
d’assignatures, en aquests casos la informació que es pot recuperar amb
aquestes hashtags pot resultar massa
dispersa.
