El pessebre popular dels anys 1930. El pessebre de Ramon Violant i Simorra

Exposició: "El pessebre popular dels anys 1930. El pessebre de Ramon Violant i Simorra"
Ecomuseu de les valls d'Àneu
Del 23 de desembre 2012 al 27 de gener de 2013

Orígens del pessebrisme
L’origen dels pessebres està molt relacionat amb les representacions dramatitzades de la litúrgia de la nit de Nadal que s’iniciaren el segle X a Occitània. Les primeres recreacions amb figures del misteri de Nadal es pararen a l’interior de les esglésies italianes del segle XII. Els franciscans, els dominics i els jesuïtes tingueren un paper molt important en la popularització i difusió d’aquestes representacions figurades. Al segle XV i a Nàpols, comencem a trobar pessebres també fora de les esglésies, en cases de famílies nobles i adinerades. Nàpols esdevingué un centre pessebrista molt important que irradià aquesta tradició a la península Ibèrica pels volts de l’any 1700, gràcies a les relacions comercials mantingudes per Felip V. La cort reial a Madrid comença a adoptar la moda napolitana de parar pessebres privats,més enllà dels murs de les esglésies. Aquesta influència arribà posteriorment a Barcelona i s’introduí a les cases de les famílies més notables de la ciutat.

Els artistes locals
I amb la nova moda s’inicià també la producció local de figures de pessebre de la mà d’artistes i escultors catalans fortament influenciats per la tradició napolitana. Un dels escultors més reconeguts fou Ramon Amadeu (1745-1821) les obres del qual són encara molt apreciades entre els col•leccionistes i és evident la seua influència en l’art pessebrístic al llarg dels anys. Amadeu també es troba en l’origen de la tradició dels sants d’Olot. Al segle XIX, el pessebrisme és encara un costum de famílies benestants. En aquest moment ja hi ha col•leccionisme de figures elaborades pels artistes més reconeguts. Tant el pessebrisme com el seu col•leccionisme continua vigent avui en dia. Les figures més valorades entre els col•leccionistes són aquelles que han estat elaborades per artistes als quals se’ls reconeix el seu prestigi. Un exemple són les figures realitzades pel taller de la família Castells.

Els pessebres populars
A les darreries del segle XIX i a principis del XX, el pessebre s’introdueix en les cases més humils. Fires com la de Santa Llúcia afavoreixen aquest fet ja que era en aquests espais on es podien adquirir figures d’autors populars, sovint desconeguts. Aquest fenomen amplià la temàtica de les figures que començaren a reflectir la societat i els seus oficis.

El pessebre popular de Ramon Violant i Simorra
L’exposició recull les figures del pessebre que l’etnògraf Ramon Violant i Simorra parava a casa seua a Barcelona. Les figures van ser comprades per Violant entre els anys 1931 i 1939 a les successives fires de Santa Llúcia i són una mostra d’aquest pessebrisme popular que reflecteix la societat, la seua vida quotidiana, les formes de vida tradicional, els oficis, la indumentària, els paisatges, etc. Les figures més representatives d’aquesta nova tradició popular són els pastors, els músics, els capellans o els caganers. Una de les característiques d’aquestes figures dels anys 30, és el fet que moltes d’elles porten barretines, una característica que desaparegué després de la guerra civil, amb la prohibició de figures amb barretines vermelles a la fira de Santa Llúcia de Barcelona. Totes aquestes figures foren conservades durant més de 60 anys per la filla gran de l’etnògraf, Caterina Violant i Ribera. Amb la mort de Caterina, la seua germana Ramona les recuperà i permeté a l’Ecomuseu que les exposés després de ser restaurades. L’exposició es complementa amb un seguit de figures artístiques, no populars, pertanyents a la col•lecció de Cinto Gabriel de Ribera de Cardós. Algunes d’aquestes peces són del taller de la família Castells.

Descoberta d’unes pintures romàniques desconegudes a l’església de Sant Pere de Sorpe

Durant l’estiu de 2012, s’ha portat a terme un seguit d’obres de condicionament i restauració a l’església de Sant Pere de Sorpe. Aquestes obres han propiciat la troballa de dos conjunts de pintures romàniques desconegudes fins ara i que han estat restaurades per a la seua conservació in situ. Un dels conjunts restava amagat en un espai sota llosat, l’altre es trobava ocult darrera d’un altar situat al mur sud de la base del campanar. En aquest darrer s’hi pot veure un personatge amb aurèola de sant, portant un bastó o bàcul, enfront del qual hi ha un animal; totes dues figures es troben situades en un primer terme i darrera seu hi ha uns elements arquitectònics que s’intueixen com d’un gran edifici o potser d’una ciutat.

La intervenció també ha permès documentar l’existència d’un seguit de fornícules a l’interior de l’església, situades al mur sud i vinculades al moment de construcció de l’edifici.

El canvi d’ubicació de les piques d’oli i la pila baptismal que es conserven a l’interior ha posat al descobert la totalitat de l’estela que sostenia una de les piques d’oli. En aquesta estela hi ha gravada una figura humana en actitud orant que fins ara només es podia veure dibuixada fins als genolls. Ara es pot veure que el gravat també conserva les cames i els peus.

L’actuació s’ha emmarcat dins del programa Romànic Obert, impulsat per l’Obra Social "la Caixa", que té com a objectiu realitzar diverses intervencions de restauració i conservació en 74 monuments i elements patrimonials romànics de Catalunya. Al Pallars Sobirà s’ha realitzat intervencions a Sant Pere de Sorpe, la Mare de Déu de les Neus d’Àrreu, la Col·legiata de Santa Maria de Gerri de la Sal, Santa Maria d’Àneu, Sant Bartomeu de Dorve i Sant Pere del Burgal.

Si voleu saber-ne sobre la intervenció portada a terme a Sant Pere de Sorpe, podeu consultar:
 

*  PAGÈS, Montserrat, “Les noves pintures romàniques descobertes a Sorpe” dins Nabius, núm. 10, Consell Cultural de les Valls d’Àneu, Esterri d’Àneu, 2012, p. 5-6.

* CASAL, Neus-ROVIRA, Pere, “Sant Pere de Sorpe: paradigma d’intervenció mural” dins Nabius, núm. 10, Consell Cultural de les Valls d’Àneu, Esterri d’Àneu, 2012, p. 7-9.