dilluns, 20 de maig de 2013

Son (Pallars Sobirà): una torre, una església i un retaule




La primera vista que es té de Son tot pujant des de València d’Àneu és la del conjunt monumental de San Just i Sant Pastor enlairat per sobre de la població. El recinte format per la Torre del Rellotge, el campanar, l’església i el cementiri és un d’aquells indrets que crida l’atenció per la seua singularitat.
La Torre del Rellotge és el que primer crida l’atenció en acostar-nos al recinte. Potser es tracta de l’element més antic del conjunt. Sembla que podria haver estat una torre de guaita a redós de la qual s’hi haguessin anat afegint edificacions: el campanar, l’església, la presó i, fins i tot, l’arc gòtic que dóna accés al recinte. Actualment, la fesomia de la torre ens revela molts dels canvis soferts al llarg dels anys.

El campanar i l’absis de l’església tenen trets ben característics de la decoració del romànic llombard que es donà a la zona al segle XII. Un cop a l’interior els ulls se’t giren ràpidament cap al retaule, una veritable joia de l’art gòtic català del segle XV.

Del retaule sorprèn que se’n sàpiga el nom de l’autor, no és que això sigui un fet únic però sí que és poc habitual. La sort de conèixer-lo rau en el fet que el pintor, Pere Espallargues, va signar un altre retaule que havia pintat a Enviny el 1490. I del retaule també sorprèn el periple que les seues taules han seguit al llarg del segle XX... i XXI.

Durant els anys de la Guerra Civil, el retaule va ser tret de Son i traslladat a Lleida. La Generalitat va impulsar una comissió de salvaguarda del patrimoni amb l’objectiu de vetllar per la protecció de molts objectes històrics i artístics, així com documentació. Aquests objectes que es trobaven, entre altres indrets, a les esglésies del país eren conduïts als espais habilitats en ciutats com Lleida. Quan després de la guerra des de Son es van fer les gestions per tal de retornar el retaule a la població, les taules la predel·la havien desaparegut. Sembla ser que les havia adquirit un antiquari que durant els anys 10 del segle XX ja havia fet alguna temptativa de compra.

Anys més tard, dues de les taules desaparegudes van fer cap al Museu Maricel de Sitges, fruit del donatiu d’un col·leccionista. Pel que fa a la resta de taules, dues (una de les quals és possible que originalment no estigués situada a la predel·la) més es conserven al Museu Diocesà d’Urgell, una altra en una col·lecció particular i una darrera... i aquí encetem una altra història ben curiosa.

En aquesta taula a la qual ens referim hi hauria representada l’escena del Calvari. A principis del segle XX havia estat descrita per un estudiós que va visitar Son. La taula, però, mai no va arribar a Lleida quan el retaule hi fou traslladat. El 2009 va sortir a subhasta una taula que encaixava amb la descripció de l’estudiós, així com amb les mides de la resta de taules de la predel·la de Son. El Ministeri de Cultura la va adquirir però els assessors van dictaminar que no formava part del retaule de Son sinó d’un altre conservat a Barbastre.

Si voleu saber-ne més:




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada