dilluns, 26 de novembre del 2012

Un recorregut per les restes de la Matussière-et-Forest a Bonabé




El 1903, l’empresa Matussière-Forest comença les obres per portar a terme una gran iniciativa que pretenia explotar la fusta del bosc de Bonabé (Pallars Sobirà) i traslladar-la mitjançant un cable fins a la població de Salau situada al vessant francès dels Pirineus. Les dificultats tècniques van fer que el 1908 el cable encara no funcionés, malgrat l’explotació forestal a Bonabé anés acumulant fusta que s’anava malmetent.
 
Tot i que les dificultats per endegar un projecte de tanta magnitud foren moltes, finalment es va aconseguir realitzar la connexió entre Bonabé i Salau. Per poder-ho portar a terme es realitzà tot un seguit d’infraestructures a Bonabé, al cap del Port de Salau i també a Salau.
 
·         Bonabé:
o   Estació de sortida del cable
o   Una serradora hidràulica
o   Una forja
o   Un molí
o   Allotjaments per als treballadors i les famílies
o   Una capella (1917)
·         Cap del Port:
o   Estació receptora i l’embarcament de la fusta
o   Edifici amb:
§  Taverna
§  Allotjaments per als treballadors
§  Duana
·         Pèzerouze:
o   Estació intermitja
·         Couladous:
o   Duana
·         Salau:
o   Estació receptora del cable
o   Magatzem de la fusta
o   Obrador per estellar la fusta per fer el paper
o   Canal pel salt d’aigua generador de l’electricitat per moure el cable i la resta d’instal·lacions

La posada en funcionament d’aquesta indústria va suposar un gran impacte econòmic a la petita població de Salau on s’instal·là una oficina auxiliar de Correus, es posà en marxa el servei de telègraf, es creà una cooperativa de pastisseria i es va haver d’ampliar el cementiri. Però a Bonabé l’impacte encara fou més gran ja que hi aparegué un petit poble en el qual s’hi portava a terme un mercat setmanal, amb cases per a les famílies dels treballadors, un hotel, una petita capella i assistència sanitària per als malalts gràcies a què el doctor Dégeilh de Seix hi anava periòdicament.
 
El 1921 l’empresa Matussière-Forest va deixar de funcionar i amb ella l’explotació de Bonabé. Les causes foren diverses: la mobilització dels treballadors francesos per l’esclat de la Primera Guerra Mundial (1914-1918), l’esgotament del bosc de Bonabé i el desgast de la infraestructura del cable.

El 1925 un incendi va destruir les construccions de Bonabé de les quals avui en dia encara en podem seguir la traça gràcies a la gran quantitat de material fotogràfic que es va editar. Un passeig per Bonabé ens permet poder localitzar els vestigis de l’antiga indústria forestal. Si el passeig el fem amb un mapa i les antigues postals d’època, el resultat és un recorregut pels antics edificis, cases, serradores, pilones del cable... un recorregut que podeu gaudir des d’aquesta presentació.

Per saber-ne més podeu consultar:


dijous, 8 de novembre del 2012

Presència de les entitats culturals a Internet, ús de les xarxes socials i de les eines 2.0. Anàlisi quantitativa




La majoria de les institucions culturals s’han abocat a l’ús d’Internet i de les xarxes socials essent conscients que calia ser-hi però, massa sovint, sense haver pensat ni analitzat mai la manera com hi calia ser present. Val a dir però, que aquest és un món extremadament nou i extremadament canviant, per tant resulta difícil saber cap a on anar. Molt sovint el resultat de la manca d’una estratègia comporta un ús de la xarxa per sota de les possibilitats que aquesta té. Arribat aquest punt (hi som però ens convé millorar) caldria, abans d’aplicar o de desenvolupar cap estratègia, mirar de quina manera s’hi és. Aquest ha estat el primer punt de partida de l'estudi.

L’anàlisi de la presència de les institucions culturals a Internet caldria fer-la des d’un punt de vista quantitatiu però també qualitatiu. Un primer pas per portar a terme l’anàlisi havia de ser una recollida de dades quantitatives i això és precisament el que s’ha fet. S’ha assajat també una primera aproximació qualitativa però essent conscients que es tracta només d’això, un assaig. Cal dir que per poder portar a terme una recollida de dades en la direcció de fer una anàlisi qualitativa hauria d’implicar un treball col·laboratiu, també en la definició dels ítems que caldria valorar.

Els àmbits analitzats han estat fonamentalment tres (amb els seus corresponents subàmbits). D’aquí s’han extret 30 ítems que s’han valorat mitjançant una pregunta de resposta sí o no (l’entitat té compte o presència a...?). Cada resposta igual a SÍ s’ha valorat amb 1 i cada resposta NO s’ha valorat amb un 0. S’ha tingut en tot moment molt en compte el fet que es valorava la presència a Internet d’una entitat concreta, no l'ens que la gestiona. Per exemple: l'entitat és el Museu Municipal, l'ens que el gestiona és l'Ajuntament.

Contacte i localització en línia (al núvol). Aquest ha de ser el primer pas per poder valorar la presència a Internet de qualsevol entitat. Disposar d’adreça electrònica i d’una web de referència.

Lloc o pàgina web. Quines característiques mínimes hauria de tenir la web? No s’ha entrat a valorar-les en termes de disseny ni tampoc als seus aspectes tècnics, això formaria part d’una anàlisi qualitativa. S’han observat les webs preguntant per qui en té la capacitat de gestió o qui n’és el responsable, si la web ha estat creada específicament o no per difondre l’entitat, si hi ha un domini propi. En quantes llengües s’expressa aquesta web? S’ha valorat el fet que s’expressi en més d’una llengua perquè està clar que com a mínim cal que s’expressi en una llengua. Aquí s’introdueix un ítem que valora la llengua pròpia de l’indret on es troba l’entitat, aquest és un ítem que potser es podria considerar més qualitatiu que quantitatiu com també ho podria ser l’ítem que valora la possibilitat de sindicació. En tot cas, aquí no s’ha valorat l’ús de la llengua sinó si hi és o no. Per aprofundir en termes qualitatius caldria analitzar també els continguts, si són continguts propis i no aliens, així com en termes de correcció ortogràfica i gramatical.

Xarxes socials, eines 2.0 i geolocalització. En aquest punt la pregunta és: cal ser a totes les xarxes socials existents? Quantes més xarxes gestionem més temps i més mitjans (sobretot humans) necessitarem per tenir-les actualitzades. La realització d’una bona anàlisi qualitativa ens donaria una millor aproximació al fet quantitatiu. Cal fer incidència en el fet que les entitats culturals han de ser generadores de continguts i que són aquests els continguts que majoritàriament han de distribuir a través de les xarxes, al seu torn els usuaris retornaran el seu feedback, la manera com es gestionarà aquest retorn també podria ser analitzat des del punt de vista qualitatiu. Pel que fa a l’anàlisi quantitativa, s’han escollit 16 ítems que després són els que s’han utilitzat per establir el percentatge d’integració de l’univers 2.0 a la web.


Llicència de Creative Commons
"Presència de les entitats culturals a Internet, ús de les xarxes socials i de les eines 2.0. Anàlisi quantitativa" està subjecte a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons