diumenge, 24 de febrer de 2013

Les bordes del Pallars Sobirà




“Les bordes són uns edificis molt rudimentaris que es troben ça i enllà escampats pels prats i els conreus de la comarca” Violant i Simorra, Ramon, La vida pastoral al Pallars
Quan l’economia pirinenca estava fonamentada en l’activitat agrícola i ramadera, les bordes tenien una gran importància a l’hora de poder gestionar el territori i els seus recursos. Aquestes construccions estaven especialment pensades per poder mantenir aquesta economia. D’una banda s’hi emmagatzemava l’herba que es dallava durant l’estiu i de l’altra s’utilitzaven per guardar-hi el bestiar durant l’hivern. Aquesta doble funció, de paller i de quadra, feia que les construccions tinguessin dos espais ben diferenciats i situats en dos nivells. A la planta baixa s’hi disposava la quadra on s’hi estabulaven els animals els quals eren alimentats amb l’herba que s’havia emmagatzemat al paller, que es trobava a la planta superior. Els pallers tenien uns forats a terra que quedaven sobre les menjadores (grípies) que hi havia instal·lades al pis de sota, és a dir a la quadra. Fent caure l’herba pels forats es podien omplir les menjadores i alimentar el bestiar. Cadascun dels dos àmbits (quadra i paller) tenia un accés diferenciat. A la quadra s’hi entrava per una porta situada arran de terra. Al paller per una altra, situada més amunt, a la qual s’hi accedia normalment per un pujador construït a l’exterior de la borda, encara que de vegades s’aprofitava un desnivell del terreny per fer-hi l’accés.

Les bordes es poden trobar situades a prop de les poblacions així com en indrets a mig camí dels pobles i de les zones de pastura. El clima tingué un paper molt important a l’hora de decidir l’emplaçament d’aquestes edificacions. La variació climàtica segons l’altitud ha comportat l’explotació agrícola i ramadera de terres i prats situats tant al fons de les valls com en alta muntanya. Tot i que a l’alta muntanya els hiverns són molt freds, la primavera i el final de l’estiu presenten menys risc de gelada que en cotes inferiors on es donen episodis de gelades a partir de mitjans d’octubre i fins a mitjans d’abril.

Aquest condicionant climàtic és un factor que ens explica el perquè de l’existència de nuclis bordes en indrets allunyats de les poblacions i ens explica també perquè famílies senceres es traslladaven a viure en aquestes bordes durant els mesos de març a desembre. Moltes famílies de Tavascan feien vida a les bordes durant la major part de l’any. Les bordes de Sellente, Graus, Quanca o Noarre i els prats i camps del seu voltant vivien una intensa activitat ramadera durant prop de nou mesos. Un cop per setmana s’acostumava a baixar a Tavascan. Era el diumenge i és el ball que setmanalment s’organitzava al poble el record més enyorat per part d’aquells que van viure els últims anys d’aquesta transtermitància essent molt joves. Finalitzat el temps d’estada a les bordes, les famílies i el bestiar tornaven a instal·lar-se al poble per passar els mesos més freds de l’hivern, un breu període de temps durant el qual els infants podien assistir a l’escola.

La primavera de 1938, amb el front de guerra estabilitzat al llarg de la Noguera Pallaresa, la vida a les bordes es va veure afectada. Les famílies que s’estaven a les bordes de Noarre van ser evacuades pels soldats republicans i van haver de marxar amb el bestiar a la muntanya de Lleret. La gent que s’estava a les bordes de Sellente també les van abandonar ja que els soldats republicans s’hi van instal·lar. Altres bordes van acollir durant un cert temps la gent que s’evacuava de poblacions que havien quedat molt a prop de la línia de front i que es trobaven en perill de ser bombardejades. Molts pobles de la Coma de Burg van veure’s afectats per aquesta situació. La gent de Farrera va ser evacuada del poble després que un intens bombardeig de les tropes rebels afectés la població; de resultes d’aquest aquest atac va morir una dona i l’escola, que havia estat construïda a principis del segle XX, va quedar destruïda. La gent de Farrera va haver-se de refugiar a les bordes de Conflent i la gent de Mallolís també. El poble de Glorieta també va ser evacuat, els seus veïns es refugiaren a les bordes de Civís. Les bordes de Burg serviren d’aixopluc a algunes famílies de Montesclado que passaren la resta de la guerra refugiades en poblacions de l’Alt Urgell. L’exèrcit republicà va utilitzar també alguns conjunts de bordes per tal d’instal·lar-hi centres de comandament, aquest fou el cas de l’oficina del 4t batalló de la 133 Brigada Mixta que estava situada a les Bordes de Cabrils.

A l’altra banda del front, controlada per l’exèrcit rebel, el maig d’aquell any les bordes de la ribera d’Alós van servir per donar protecció a la gent que va haver-se d’exiliar. La borda Tariou, la borda Socampo o les bordes d’Isil foren utilitzades per gent d’Isil, d’Alós i d’altres poblacions per passar-hi una nit o dues abans de passar el port de Salau. A l’altra banda de la frontera, gràcies a la coneixença del territori veí, la borda de Pouilh també es va poder utilitzar com a refugi durant alguna nit. Anys després, amb la Segona Guerra Mundial, les bordes de la ribera van tornar a ser escenari d’altres situacions. A la borda Petit, un navarrès que es trobava refugiat a la població de Couflens, al Coserans, va poder-se reunir durant unes hores amb la seua germana vinguda des de Navarra. Aquest home va formar part d’una xarxa d’espionatge aliada que va utilitzar la borda de Perosa per introduir informació molt important i fer-la arribar als Estats Units.


El text ha estat realitzat amb informacions extretes de recerca pròpia i bibliogràfica.

2 comentaris:

  1. Excel.lent article. Una fidel i real descripció del que van representar les nombroses i silencioses bordes. Agraeixo l'article des de la llunyania del records de qui va viure llargues temporades en una borda de Quanca, recent acabada aquella barbaritat.

    ResponElimina