dilluns, 25 de març de 2013

PassaPorts (I): Parc dels Búnquers, Museu Diocesà d’Urgell i Espai Ermengol



Aquest cap de setmana, amb el PassaPorts a la mà hem viatjat cap a la Cerdanya i l’Alt Urgell.
La nostra primera parada ha estat el Parc dels Búnquers de Martinet i Montellà, és dissabte i són les 10’30h. L’entrada ha estat un 25% més barata amb el PassaPorts. Al Centre de Visitants hem vist un audiovisual que ens ha permès fer-nos una idea del context històric en el qual es construïren els búnquers. Tot seguit ens han deixat un casc i una lot i hem anat a fer el recorregut exterior amb l’Anna, la guia.
Sorprèn saber que els búnquers es van començar a construir en un moment en el qual la Segona Guerra Mundial ja havia demostrat que un projecte defensiu d’aquest tipus era obsolet. Per sort, alleuja saber que mai no es van utilitzar.
El primer búnquer que hem visitat, el del Cabiscol, és un laberint de galeries excavades a la roca que donen accés als diferents punts on s’haurien situat les armes i els soldats en cas de combat. A través de les espitlleres horitzontals veiem el paisatge del Baridà. A dins, crida l’atenció trobar-hi un grafit molt elaborat del grup de sapadors que van treballar en la construcció.
Després de finalitzar l’itinerari guiat, l’Anna ens ha deixat una clau per poder accedir als altres búnquers que formen part del recorregut lliure. El passeig ens ha portar fins al darrer búnquer, el de la Roca de la Mel. El fet que aquest quedés a mig fer (aquest búnquer no es va arribar a acabar), ens ha reforçat l’evidència que la construcció d’aquests búnquers mai no tingué sentit.
Sortim del Parc a les 14’00h i anem cap a la Seu d’Urgell a dinar. A les 16’00h tocades ja som al Museu Diocesà d’Urgell per segellar el PassaPorts. Entrem al museu passant pel claustre. Un cop a dins, ens crida especialment l’atenció el romànic del Pallars Sobirà. Les talles romàniques de la Mare de Déu de Ginestarre, de Baiasca i de Caregue són algunes de les peces que hi trobem. També hi ha un fragment pintura mural de Sant Pere de Sorpe, fragments de Sant Llorenç d’Isavarre i de Santa Eulàlia d’Estaon.
Quan acabem de visitar el museu, entrem a la catedral sense adornar-nos que pràcticament és l’hora de tancar. La noia que ens ha venut les entrades ens deixa acabar de mirar però ja ha tancat la porta per on hem entrat, haurem de sortir per una altra banda. Després de tancar els llums, ens acompanya a fora passant per la rectoria i la sala capitular.
Darrera parada del dia: l’Espai Ermengol. En comprar l’entrada ens recomanen que primer anem a l’última planta per poder veure la vista de la Seu: són les 18’00h i encara hi ha llum de dia, val la pena aprofitar-ho i poder observar la catedral i el Cadí des d’allí dalt. No tenim massa temps però recorrem totes les plantes. Ara, l’exposició temporal que hi ha és sobre el bisbe Ermengol i mostra el personatge com a impulsor de la construcció de camins. El bisbe morí en caure i colpejar-se contra les pedres del riu quan visitava les obres de construcció del pont de Bar. La llegenda diu que el riu arrossega el seu cos fins a la Seu i les campanes de la catedral sonaren sense que ningú no les toqués. Amb l’exposició es pot veure un petit curtmetratge molt ben realitzat i interpretat per actors de la Seu.
El nostre PassaPorts ja té tres segells. Esperem poder-ne posar algun més ben aviat.


2 comentaris:

  1. Jo també ho espero....
    Quan posem el següent segell?

    Mnk

    ResponElimina
  2. Noemí,
    Espero que anés bé el dia. Gràcies per la vostra visita, va ser tota una sorpresa de tornar-te a veure!
    Fins la propera!

    Una abraçada,

    Anna.

    ResponElimina