dimecres, 3 d’abril de 2013

Quines són les #hashtags de la cultura? Les etiquetes que els arxius, les biblioteques i les museus catalans utilitzen a Twitter




Twitter ve a ser un indret on qualsevol usuari pot dir-hi la seua i veure què diuen els altres. Està clar doncs que hi circula un ingent volum d’informació útil i, de vegades, no tant útil que resulta difícil de gestionar. És per aquest motiu que a les piulades hi acostumem a incorporar hashtags, les etiquetes amb coixinet que ens permeten fer un primer intent de classificació de la informació que emetem.

Però de hashtags també se n’utilitzen moltes i resulta difícil estar al cas de totes les que ens poden cridar l’atenció. Si ens interessa el món dels museus, dels arxius, de les biblioteques o de la cultura en general, potser d’entrada intentarem seguir les etiquetes #museus, #arxius, #biblioteques i #cultura però en algun dels casos potser no són les millors per trobar la informació que busquem perquè algunes estan força saturades. A més, aquestes no són les úniques etiquetes que aquest tipus d’institucions fan servir.

Arribat aquest punt vam decidir investigar quines eren les hashtags més utilitzades pels arxius, les biblioteques i els museus catalans.

Elecció de la mostra
Es va decidir escollir una mostra d’usuaris en base a dos criteris: territorial i sectorial. Es va buscar que hi hagués el màxim d’equilibri possible entre les quatre províncies catalanes i entre els tres sectors. També es va intentar que hi fossin presents usuaris de grans institucions però també de petites així com usuaris que representessin xarxes i col·lectius i usuaris de departaments del govern. El resultat fou aquesta selecció de 27 usuaris:

USUARI TWITTER
SECTOR
COMARCA
PROVÍNCIA
@ArxiudeTerrassa
Arxius
Vallès Occidental
Barcelona
@ARXIUPORT_TGNA
Arxius
Tarragonès
Tarragona
@AHGirona
Arxius
Gironès
Girona
@arxiuhistoric
Arxius
Tarragonès
Tarragona
@arxiu_gi
Arxius
Gironès
Girona
@AAC_GD
Arxius
Barcelonès
Barcelona
@BiblioTremp
Biblioteques
Pallars Jussà
Lleida
@BusGuilleries
Biblioteques
Osona
Barcelona
@BiblioBlanes
Biblioteques
La Selva
Girona
@BiblioLloret
Biblioteques
La Selva
Girona
@BibUlldecona
Biblioteques
Montsià
Tarragona
@BiblioGuissona
Biblioteques
Segarra
Lleida
@BiblioCatalunya
Biblioteques
Barcelonès
Barcelona
@cultura_cat
Govern


@patrimonigencat
Govern


@BATALLAEBRE
Museus
Terra Alta
Tarragona
@FJosepPla
Museus
Baix Empordà
Girona
@arxiverslleida
Arxius
Segrià
Lleida
@MuseuDeGuissona
Museus
Segarra
Lleida
@mNACTEC
Museus
Vallès Occidental
Barcelona
@MNAC_museu
Museus
Barcelonès
Barcelona
@museuterresebre
Museus
Montsià
Tarragona
@liniapirineus
Museus
Cerdanya
Lleida
@SAFmbc
Arxius
Bages
Barcelona
@bibliotequescat
Govern


@biblioteques_gi
Biblioteques
Gironès
Girona
@MuseusPirineu
Museus
Pallars Sobirà
Lleida
 
Recollida de dades
La recollida de dades es va fer el 09/03/2013 utilitzant Twitonomy. De cada usuari es van anotar les 10 hashtags més utilitzades. El resultat fou un total de 180 hashtags recollides, un número força elevat.

Tipus de hashtags
Després d’observar com aquetes etiquetes eren utilitzades i de definir-les es va elaborar una classificació en la qual ens hi apareixien 21 tipus de hashtags diferents.

Acció de dinamització: Dinamització a Twitter
Agenda: Agenda d'activitats culturals, turístiques, etc que es realitzen en un territori concret
Commemoracions: Diades internacionals i commemoracions de naixement o mort de personatges, commemoracions d'esdeveniments, etc
Conferències: Seguiment de conferències, jornades, rodes de premsa
Difusió d'activitats i iniciatives: Activitats i iniciatives pròpies o vinculades directament amb el món dels museus, els arxius o les biblioteques. S’exclouen les exposicions
Efemèrides: Relació d’esdeveniments ocorreguts en diferents moments històrics en una data concreta
Esdeveniments: No organitzats pels usuaris i no relatius als museus, als arxius o a les biblioteques
Etiqueta homònima d'usuari: Acostumen a ser utilitzades per aportar informacions relatives a un usuari concret sense haver de fer mencions
Etiquetes comuns: Etiquetes d'ús comú a Twitter
Exposicions: Exposicions de producció pròpia o acollides
Festes i celebracions: Festes locals o d'àmbit català
Geogràfica: Relatives a poblacions, comarques, subcomarques, barris i altres topònims
Indrets sense usuari a Twitter: Utilitzades sovint pels usuaris que representen xarxes o col·lectius
No classificable: Els pocs tweets recuperats dificulten la classificació o bé en aquest context tan específic de museus, arxius i biblioteques resulten difícils de classificar
Personatges: Personatges rellevants
Programa televisiu: Etiquetes relacionades amb programes televisius
Publicacions: Llibres o revistes periòdiques
Recomanacions: Recomanacions de viatges, vacances, caps de setmana
Recull informatiu: d'un tema d'actualitat
Sectorial: Sector professional
Temàtica: Recuperen informació sobre un tema ampli per exemple ciència, història, música, etc
  

 El percentatge d’ús de cada tipus queda reflectit en aquest gràfic:




Precisió de la informació que es recupera amb les hashtags
A més de la classificació, també es van valorar les diferents hashtags en funció de si la informació que amb elles es recuperava era precisa. S’han establert tres nivells de precisió (molt, mitjanament i poc) relacionats estretament amb l’ús que els usuaris analitzats han donat a les hashtags.
Han estat considerades molt precises aquelles etiquetes que recuperen informació que s’escau ben bé a la seua definició. Mitjanament precises les que recuperen, a més de la definida, informació d’altres contextos. Poc precises les que recuperen informacions molt barrejades.

Els percentatges dels nivells de precisió es poden veure en aquest gràfic.














Conclusions
Després de la descripció i anàlisi de 180 hashtags utilitzades per una mostra de 27 arxius, biblioteques i museus catalans, les etiquetes han pogut ser classificades en 21 tipologies. Les tipologies més utilitzades per la mostra d’usuaris de Twitter són:

·         Conferències
·         Geogràfiques
·         Temàtiques
·         Difusió d’activitats

Aquestes quatre categories representen el 51% del total d’etiquetes valorades.
Un dels usos principals que es donen a les hashtags és el de la retransmissió de conferències, una pràctica que afavoreix la difusió de continguts a la xarxa.

Les etiquetes geogràfiques dirigeixen els continguts que es piulen cap a un territori concret, que acostuma a coincidir amb el lloc on es troba l’usuari.

L’ús d’etiquetes temàtiques evidencia un intent de classificació de la informació que s’envia a Twitter. L’eficàcia de la classificació dependrà de si aquestes etiquetes recuperen informació molt o poc precisa.

S’evidencia un ús majoritari de Twitter com un mitjà per fer difusió de les pròpies activitats. Malgrat això, també hi ha lloc per a la interacció amb d’altres usuaris amb l’ús d’etiquetes del tipus commemoracions, accions de dinamització o sectorials.

Malauradament no s’observa una dinàmica de curació de continguts en els tipus de hashtags utilitzats.

Pel que fa a la precisió de la informació que es recupera amb les hashtags, val a dir que el 50% de les etiquetes utilitzades han estat considerades com molt precises. Les etiquetes més precises acostumen a ser frases curtes, sintagmes nominals o paraules l’èxit de les quals rau en la seva singularitat que fa difícil que la mateixa combinació s’utilitzi en altres contextos.

La utilització d’acrònims com a hashtag és habitual però molt sovint podem trobar un mateix acrònim per diverses iniciatives que poc tenen a veure. Això fa que la hashtag recuperi informació molt barrejada. Una cosa semblant passa amb les etiquetes fetes amb paraules que engloben temàtiques molt àmplies i que a més coincideixen amb els noms d’assignatures, en aquests casos la informació que es pot recuperar amb aquestes hashtags pot resultar massa dispersa.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada