dimarts, 25 de desembre de 2012

El pessebre popular dels anys 1930. El pessebre de Ramon Violant i Simorra











Exposició: "El pessebre popular dels anys 1930. El pessebre de Ramon Violant i Simorra"
Ecomuseu de les valls d'Àneu
Del 23 de desembre 2012 al 27 de gener de 2013

Orígens del pessebrisme
L’origen dels pessebres està molt relacionat amb les representacions dramatitzades de la litúrgia de la nit de Nadal que s’iniciaren el segle X a Occitània. Les primeres recreacions amb figures del misteri de Nadal es pararen a l’interior de les esglésies italianes del segle XII. Els franciscans, els dominics i els jesuïtes tingueren un paper molt important en la popularització i difusió d’aquestes representacions figurades. Al segle XV i a Nàpols, comencem a trobar pessebres també fora de les esglésies, en cases de famílies nobles i adinerades. Nàpols esdevingué un centre pessebrista molt important que irradià aquesta tradició a la península Ibèrica pels volts de l’any 1700, gràcies a les relacions comercials mantingudes per Felip V. La cort reial a Madrid comença a adoptar la moda napolitana de parar pessebres privats,més enllà dels murs de les esglésies. Aquesta influència arribà posteriorment a Barcelona i s’introduí a les cases de les famílies més notables de la ciutat.

Els artistes locals
I amb la nova moda s’inicià també la producció local de figures de pessebre de la mà d’artistes i escultors catalans fortament influenciats per la tradició napolitana. Un dels escultors més reconeguts fou Ramon Amadeu (1745-1821) les obres del qual són encara molt apreciades entre els col•leccionistes i és evident la seua influència en l’art pessebrístic al llarg dels anys. Amadeu també es troba en l’origen de la tradició dels sants d’Olot. Al segle XIX, el pessebrisme és encara un costum de famílies benestants. En aquest moment ja hi ha col•leccionisme de figures elaborades pels artistes més reconeguts. Tant el pessebrisme com el seu col•leccionisme continua vigent avui en dia. Les figures més valorades entre els col•leccionistes són aquelles que han estat elaborades per artistes als quals se’ls reconeix el seu prestigi. Un exemple són les figures realitzades pel taller de la família Castells.

Els pessebres populars
A les darreries del segle XIX i a principis del XX, el pessebre s’introdueix en les cases més humils. Fires com la de Santa Llúcia afavoreixen aquest fet ja que era en aquests espais on es podien adquirir figures d’autors populars, sovint desconeguts. Aquest fenomen amplià la temàtica de les figures que començaren a reflectir la societat i els seus oficis.

El pessebre popular de Ramon Violant i Simorra
L’exposició recull les figures del pessebre que l’etnògraf Ramon Violant i Simorra parava a casa seua a Barcelona. Les figures van ser comprades per Violant entre els anys 1931 i 1939 a les successives fires de Santa Llúcia i són una mostra d’aquest pessebrisme popular que reflecteix la societat, la seua vida quotidiana, les formes de vida tradicional, els oficis, la indumentària, els paisatges, etc. Les figures més representatives d’aquesta nova tradició popular són els pastors, els músics, els capellans o els caganers. Una de les característiques d’aquestes figures dels anys 30, és el fet que moltes d’elles porten barretines, una característica que desaparegué després de la guerra civil, amb la prohibició de figures amb barretines vermelles a la fira de Santa Llúcia de Barcelona. Totes aquestes figures foren conservades durant més de 60 anys per la filla gran de l’etnògraf, Caterina Violant i Ribera. Amb la mort de Caterina, la seua germana Ramona les recuperà i permeté a l’Ecomuseu que les exposés després de ser restaurades. L’exposició es complementa amb un seguit de figures artístiques, no populars, pertanyents a la col•lecció de Cinto Gabriel de Ribera de Cardós. Algunes d’aquestes peces són del taller de la família Castells.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada